Utilisateur:CaféBuzz/Brouillon/Transition démocratique au Pays valencien
Transition démocratique au Pays valencien | Del roig al blau | SLV | bvrsm | vcnsm | val | CPV | vrac |
CLV | fqsm | IncidentsQuartDePoblet | AttaquesSanchisGuarner | MeurtreMiquelGrau | 10d'Alaquàs | falles | 9-10-1979 | UCD |
b |
Contexte[modifier | modifier le code]
Économie[modifier | modifier le code]
L'opposition valencienne au franquisme[modifier | modifier le code]
Le régionalisme franquiste et l'instrumentalisation de l'identité et du folklore régionaux[modifier | modifier le code]
(Núñez Seixas 2023, p. 86)
La langue[modifier | modifier le code]
(Núñez Seixas 2023, p. 75, 85) Tolérance du régime, à la différence de la Catalogne(Núñez Seixas 2023, p. 90)
LRP(Núñez Seixas 2023, p. 90)
Les jeux floraux(Núñez Seixas 2023, p. 189)
Les fallas[modifier | modifier le code]
Le drapeau[modifier | modifier le code]
L'hymne[modifier | modifier le code]
Instrumentalisation de l'histoire[modifier | modifier le code]
La guerre civile comme version moderne de la conquête de Valence.
Identification de Franco avec le Cid(Núñez Seixas 2023, p. 89), avec Jacques Ier(Núñez Seixas 2023, p. 89, 115)
Récupération de Vincent Ferrier (Núñez Seixas 2023, p. 89) et Luis Vives
Dernières années du franquisme et début de la transition : Organisations démocratiques clandestines[modifier | modifier le code]
En 1973, a lieu la fondation des Grups d’Acció i Reflexió Socialista (« Groupes d'action et réflexion socialiste », GARS)[1], qui seront refondées en tant que parti politique (clandestin) comme Partit Socialista del País Valencià (« Parti socialiste du Pays valencien », PSPV).
En mai 1975 est formée la Junta Democràtica del País Valencià (« Comité démocratique du Pays valencien », JDPV), déclinaison locale de la Junta Democrática de España impulsée par le Parti communiste espagnol. En août elle rejoint le Consell Democràtic del País Valencià.
En décembre 1974, un appel est lancé pour former une Assemblea del País Valencià (« Assemblée du Pays valencien »)[2], qui débouche sur la constitution en août 1975 du Consell Democràtic del País Valencià (« Conseil démocratique du Pays valencien », CDPV). Il réunit les entités suivantes : Partit Socialista del País Valencià (PSPV), PSOE, Partit Carlí del País Valencià, Unió Democràtica del País Valencià (UDPV), Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), Unificación Comunista de España (UCE), Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), Unión Sindical Obrera (USO) et Unión General de Trabajadores (UGT).
Le Consell Democràtic rédige un avant-projet de statut d'autonomie, plus modéré que le statut de Elche élaboré la même année, qui avait occasionné des divisions. Le projet est approuvé par les votes du PSPV, de l'UDPV, du Parti carliste, de l'USO et du MCPV, reçoit un vote contre du PSAN et de l'UCE, le PSOE et l'UCE s'abstenant.
En avril 1976, le Consell Democràtic est intégré dans la Taula de Forces polítiques i Sindicals del Pais Valencià.
Avril 1976: Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià[modifier | modifier le code]
La Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (« Table des forces politiques et syndicales du Pays valencien », TGPSPV) est formée par l'union du Consell Democràtic de València (avec par exemple le syndicaliste Antonio Montalbán[3] et l'homme politique et entrepreneur Joaquín Muñoz Peirats[4]) et le Consell Democràtic del País Valencià le 15[réf. nécessaire] avril 1976.
Cet organe unitaire rassemblait les groupes suivants : Convergència Socialista del País Valencià, Partido Comunista del País Valenciano, Demócratas Independientes del País Valenciano, Organisation communiste d'Espagne – Drapeau rouge (OCE-BR), Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), Parti socialiste ouvrier espagnol (PSOE), Partido del Trabajo de España (PTE), Unificación Comunista de España (UCE), Partido Socialista Popular (PSP), Parti carliste du Pays valencien, Unió del País Valencià (UDPV), Comisiones Obreras (CCOO), Unión Sindical Obrera (USO) et Unión General de Trabajadores (UGT).
Il représente la région dans l'organisme unitaire espagnol Coordinación Democrática (es).
En mai 1976, elle publie un manifeste-programme avec les revendications suivantes[5] :
- Organisation d'un processus pré-autonomique avec la formation d'une Généralité valencienne provisoire ;
- Co-officialité du catalan-valencien et du castillan ;
- Établissement d'un cadre juridique fondé sur les principes et institutions d'un statut d'autonomie ;
- Élection de représentants pour une assemblée constituante du Pays valencien ;
- Restauration des libertés fondamentales (réunion, expression, manifestation) ;
- Abrogation et suppression des lois et des institutions de la dictature franquiste ;
- Amnistie des prisonniers politiques.
Histoire[modifier | modifier le code]
Junta Democràtica del País Valencià[modifier | modifier le code]
Consell Democràtic del País Valencià[modifier | modifier le code]
Manifestation du [modifier | modifier le code]
Référendum du 15 décembre 1976[modifier | modifier le code]
Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 18-22
Résultats du référendum sur la loi pour la réforme politique du 15 décembre 1976 au Pays valencien | ||
---|---|---|
Quantité | Pourcentage | |
inscrits | 2 178 298 | 100 % |
votants | 1 872 372 | 86 % |
abstention | 305 926 | 14 % |
votes nuls | 16 804 | 0.9 % |
votes blanc | 48 053 | 2.2 % |
suffrages exprimés | 1 807 515 | 82.9 % |
oui | 1 763 865 | 97.6 % |
non | 43 650 | 2.4 % |
Source : Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 19 |
Le référendum est approuvé avec une majorité écrasante (97.6 % pour le « oui » contre 2.4 % pour le « non ») et un taux de participation élevé (86 %)[6]. Que ce soit au niveau provincial ou comarcal les résutats sont relativement uniformes — le « non » ne dépasse les 4 % dans aucune comarque —[6].
Élections générales de 1977[modifier | modifier le code]
À l'échelle de toute l'Espagne, le deuxième vainqueur des élections fut le PSOE, qui devint le parti hégémonique de la gauche — en obtenant 29,3 % des voix et 118 députés — devançant largement le PCE — 9,3 % des voix et 20 députés -, bien qu'il fût le parti qui avait joué le plus grand rôle dans la lutte anti-franquiste ; Le PSP de Tierno Galván fut également évincé, qui en n'obtenant que 6 députés et 4 % des voix —. Le triomphe du PSOE, selon Núñez Seixas, est dû à « un surprenant retour de la mémoire historique : dans des régions comme le Pays valencien, une partie de la Manche, Aragon, Murcie, les îles Baléares ou Almería, où il disposait à peine d'une présence militante [...] le PSOE émergeait avec force et semblait reproduire partiellement sa géographie électorale de la Seconde République », mais surtout « au leadership de González, jeune et charismatique, [qui] possédait deux vertus additionnelles : il était capable de séduire beaucoup de votants potentiels d'autres options de gauche et n'effrayait pas les électeurs modérés. González incarnait l'avenir, tandis que Carrillo ou la Pasionaria représentaient, aux yeux de nombreux Espagnols, le passé en noir et blanc et certains de ses fantômes. En ce sens, il ressemblait à Suárez[7]. »
Résultats des principaux partis aux élections générales du 15 juin 1977 au Pays valencien par circonscription (province) | ||||
---|---|---|---|---|
Partis | Alicante | Castellón | Valence | Total |
PSOE | 214 127 votes
38.6 % |
70 850 votes
28.7 % |
389 613 votes
36.3 % |
674 590 votes
35.9 % |
UCD | 198 600 votes
35.8 % |
85 409 votes
34.6 % |
316 949 votes
29.5 % |
600 958 votes
32.0 % |
PCE/PCPV | 50 775
9.2 % |
14153 votes
5.7 % |
99 688 votes
9.3 % |
164 616 votes
8.8 % |
AP | 36 563
6.6 % |
14 532 votes
5.9 % |
58 004 votes
5.4 % |
100 099 votes
5.8 % |
US (PSP-US) | 21 654
3.9 % |
6 430 votes
2.6 % |
56 685 votes
5.3 % |
84 769 votes
4.5 % |
CIC | aucun candidat | 29 832 votes
12.1 % |
aucun candidat | 29 832 votes
1.6 % |
UDPV-EDC | 8404
1.5 % |
5 515 votes
2.2 % |
33 593 votes
3.1 % |
47 512 votes
2.5 % |
PSPV | aucun candidat | 1 727 votes
0.7 % |
27 842 votes
2.6 % |
29 569 votes
1.6 % |
AN 18-J (es)-FN | 4 195 votes
0.8 % |
1 805 votes
0.7 % |
13 796 votes
1.3 % |
19 796 votes
1.1 % |
Source : Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 26 |
Voia aussi tableau dans Ribera 2023, p. 113, comparaison ac toute l'Espagne.
Élections générales de mars 1979[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 85-87)
Élections municipales d'avril 1979[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 88-90)
Les élections municipales du sont encore globalement dominées par la gauche, mais UCD obtient au total un plus grande nombre de conseillers que le PSPV-PSOE grâce à ses résultats dans des localités de petite taille, malgré un nombre de votes inférieurs — 33.69 % des votes et 42.03 % des conseillers pour UCD contre 35.51 % et 35.51 % respectivement pour le parti socialiste —[8].
Dans les 41 villes de plus de 20 000 habitants, la domination des forces de gauche est plus nette : sur un total de 907 postes de conseillers à pourvoir, le PSPV-PSOE en remporte 352, le PCE/PCPV 163 et UCD 280[9]. En termes de nombre de conseillers, le PSOE est devant UCD dans toutes ces villes, hormis les trois incluses dans la province de Castellón exceptée la capitale — Borriana, La Vall d'Uixó et Vila-real —, Algemesí — 4 et 7 conseillers respectivement —, Valence — égalité avec 13 conseillers —, Catarroja — égalité avec 7 conseillers —, Gandia — 6 et 7 — et Ontinyent — 5 et 8 —, dans la province de Valence, et Benidorm — égalité avec 7 —, Orihuela — 5 et 14 — et La Vila Joiosa — égalité avec 6 —, dans la province d'Alicante[9]. Orihuela est la seule ville où l'UCD et CD totalisent plus de conseillers que socialistes et communistes réunis[9].
Bilan électoral de 1979[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 91-96)
Négociations autour du statut d'autonomie[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 96-98)
Coup d'État du 23-F à Valence[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 98-101)
Le statut d'autonomie au Congrès des députés[modifier | modifier le code]
Élections générales d'octobre 1982[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 102-109)
Élections municipales et autonomiques de 1983[modifier | modifier le code]
(Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 111-126)
Voie d'accès à l'autonomie[modifier | modifier le code]
Rôle de Las Provincias[modifier | modifier le code]
Chronologie[modifier | modifier le code]
(Cucó 2002, p. 363-369)
(Sanz 2018, p. 249-276)
(Sancho Lluna 2020, p. 316-324)
(Flor 2010, p. 611 et ss.)
Notes et références[modifier | modifier le code]
- Cet article est partiellement ou en totalité issu de la page « ORGANISMOS UNITARIOS: PAÍS VALENCIÀ » de Archivo de la Transición, le texte ayant été placé par l’auteur ou le responsable de publication sous la licence Creative Commons paternité partage à l'identique ou une licence compatible.
- Cet article est partiellement ou en totalité issu de la page « Le « sécessionnisme linguistique valencien » : un « modèle » de transgressions et de débordements » , le texte ayant été placé par l’auteur ou le responsable de publication sous la licence Creative Commons paternité partage à l'identique ou une licence compatible.
- (ca) « Cronologia », sur Gran Enciclopèdia Catalana (consulté le ).
- (ca) « Convocatòria per a la Constitució de l'Assemblea del País Valencià », (consulté le ).
- Piqueras et Paniagua 2006, p. 381.
- (es) Javier Muñoz de Prat, « Joaquín Muñoz Peirats », sur Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia (consulté le ).
- (ca) « Acord constituent de la Taula de Forces Polítics i Sindicals del País Valencià », (consulté le ).
- Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 19.
- Núñez Seixas 2017, p. 112-115.
- Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 88.
- Santacreu Soler et García Andreu 2002, p. 90.
- (es) Diego Aitor San José, « Cuando la izquierda arrasó y la mitad no habíamos nacido », sur Levante-EMV, (consulté le )
Annexes[modifier | modifier le code]
Articles connexes[modifier | modifier le code]
- Assemblée de parlementaires du Pays valencien
- Bataille de Valence (transition démocratique espagnole)
- Blavérisme
- Catalan light
- Conseil du Pays valencien
- Diccionari normatiu valencià (ca)
- Fustérianisme
- Statut d'autonomie de la Communauté valencienne
- Statut de Elche
- Transition démocratique espagnole
Bibliographie[modifier | modifier le code]
- (ca) Lluís Aguiló Lúcia, Volem l'estatut : una autonomia possible per al País Valencià, Editorial Prometeo, (ISBN 9788471990716)
- (es) Manuel Alcaraz Ramos, El régimen jurídico de las lenguas en la Comunidad Valenciana, Universidad de Alicante, (lire en ligne)
- (ca) Joan Andreu et Jordi Sebastià, « Recompte d'un projecte », El Temps, , p. 18-21 (lire en ligne)
- (ca) Miquel Nicolàs Amorós, « "El valencià no se pedrà mai". La manipulació mediàtica de les emocions col·lectives en l’anticatalanisme valencià durant la transició (1976-1982) », dans Constructing Languages: Norms, Myths and Emotions, John Benjamins Publishing Company (en), (ISBN 9789027266637, lire en ligne)
- (ca) Ferran Archilés i Cardona (dir.), Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià, Catarroja, Afers, , 810 p. (ISBN 978-84-92542-41-3, ISSN 0213-1471), p. 683-708
- (es) Emilio Attard, Vida y muerte de UCD : Un análisis crítico y sincero de la evolución de UCD por uno de sus miembros destacados, Barcelone, Editorial Planeta, coll. « Espejo de España », , 304 p. (ISBN 84-320-5689-8)
- (es) Ramon Aznar i Garcia, Regionalismo y catalanismo en la Universidad de Valencia (1975-1977), Valence, Universidad Internacional de Valencia (en), , 166 p. (DOI 10.20318/cian.2021.6444, lire en ligne), p. 155-156
- (ca) Vicent Bello, La Pesta blava, Valence, Edicions 3i4, , 331 p. (ISBN 84-7502-228-6)
- (ca) Anselm Bodoque Arribas, « Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits políticis al País Valencià », Institut de Ciencies Polítiques i Socials, Barcelone, Université autonome de Barcelone, no 183, (ISSN 1133-8962, lire en ligne)
- (es) Ignacio Carrau Leonarte, Recuerdos de la Diputación provincial de Valencia (1974-1979),
- (es) Ana María Cervera Sánchez, Las Provincias y María Consuelo Reyna : Liderazgo y poder en tiempos de cambio (1966-1982), Valence, Universidad Autònoma de Barcelona / Universitat Jaume I / Universitat Pompeu Fabra / Universitat de València, coll. « Aldea global », , 209 p. (ISBN 9-788491-347-187)
- (es) Juan Carlos Colomer Rubio, Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979) (Thèse de doctorat en histoire contemporaine), Valence, Universitat de València, (lire en ligne)
- (es) Juan Carlos Colomer Rubio, Gobernar la ciudad: Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979), Universitat de València, (ISBN 978-84-9134-264-9)
- (ca) Alfons Cucó, El roig i el blau : la Transició democràtica valenciana, Valence, Tàndem, coll. « Arguments », , 1re éd., 369 p. (ISBN 978-84-8131-279-9 et 84-8131-279-7)
- (ca) Joaquim Espinós felipe, « Les novel·les sobre la Transició valenciana. Una història de claudicacions i violència », Scripta - Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, (lire en ligne, consulté le )
- (ca) Amadeu Fabregat, Partits polítics al País valencià, t. 1, Valence, Eliseu Climent, , 174 p. (ISBN 84-85211-27-8)
- (ca) Amadeu Fabregat, Partits polítics al País valencià, t. 2, Valence, Eliseu Climent, , 174 p. (ISBN 84-85211-28-6)
- (ca) Vicent Flor, L'anticatalanisme al País Valencià : Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme", Valence, Universitat de València, 2010a, 672 p. (ISBN 978-84-370-7648-5, lire en ligne)
- (ca) Vicent Flor, « El «capgirament». La irrupció del blaverisme », dans Ferran Archilés i Cardona (coord.), Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià, Catarroja, Afers, coll. « Fulls de recerca i pensament » (no 67), , 810 p. (ISBN 978-84-92542-41-3, ISSN 0213-1471), p. 683-708
- (ca) Vicent Flor, Noves glòries a Espanya : Anticatalanisme i identitat valenciana, Catarroja, Afers, , 1re éd., 379 p. (ISBN 978-84-92542-47-5)
- (es) María Patricia Gascó Escudero, La transición en España: poder nacional y poder regional en UCD-Valencia, UCD-Castellón y UCD-Alicante (1976-1982) (thèse de doctorat), (lire en ligne)
- (ca) Patrícia Gascó Escudero, « Els discuros identitaris a la UCD-València (1977-1982) », dans Ferran Archilés i Cardona (coord.), Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià, Catarroja, Afers, coll. « Fulls de recerca i pensament » (no 67), , 810 p. (ISBN 978-84-92542-41-3, ISSN 0213-1471), p. 641-663
- (es) Patricia Gascó Escudero, UCD-Valencia : Estrategias y grupos de poder político, Valence, Universitat de València, , 192 p. (ISBN 9788437086972)
- (es) Amador Iranzo, El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en Valencia (1976-1982) (thèse de doctorat), Universitat de València, (lire en ligne)
- (es) Amador Iranzo, « Prensa y poder. Las Provincias, actor político central de la Transición valenciana », Historia y comunicación social, no 19, , p. 535-544 (DOI 10.5209/rev_HICS.2014.v19.45047)
- Tudi Kernalegenn, Joel Belliveau et Jean-Olivier Roy, La vague nationale des années 1968: Une comparaison internationale, Presses de l'Université d'Ottawa, (ISBN 978-2-7603-3146-4)
- (ca) Xavier Serra Labrado, Salvador Vendrell Grau et Manuel Linares i Tomàs, L'ull compromés: Un relat fotogràfic del darrer franquisme i la Transició, Institució Alfons el Magnànim, (ISBN 978-84-7822-805-8)
- (es) Francisco Moreno Sáez, « Partidos, sindicatos y organizaciones ciudadanas en la provincia de Alicante durante la transición (1974-1982): Unió Regional Valenciana - Unión Valenciana », sur Archivo de la democracia, Université d'Alicante
- Frank Martin, Les Valenciens et leur langue régionale : Approche sociolinguistique de l'identité de la communauté Valencienne (thèse de doctorat), Presses universitaires du Septentrion, , 772 p. (ISBN 9782729537951), p. 450-517
- Frank Martin, « Pays valencien : la revendication d’une langue régionale », dans Henri Boyer et Christian Lagarde (dir.), L’Espagne et ses langues : un modèle écolinguistique ?, Paris, L'Harmattan, coll. « Sociolinguistique », (ISBN 9782747527217), p. 123-136
- Frank Martin, « Le sécessionnisme linguistique valencien : des dangers et des dérives d’un usage partisan de la linguistique », dans Christian Lagarde (dir.), La linguistique dans tous ses états, Perpignan, Presses Universitaires de Perpignan, coll. « Études »,
- Frank Martin, « Nouveau Statut d’autonomie valencien (2006) : résolution ou pérennisation d’un conflit linguistique rétrograde ? », dans Philippe Meunier et Edgard Samper (dir.), Mélanges en hommage à Jacques Soubeyroux, Presses Université de Saint-Etienne, CELEC, , p. 735-752
- Frank Martin, « Le valencien au plus haut sommet de l’Etat : discours politiques et médiatiques, les véritables enjeux de 30 années d’ambiguïté (1978-2008) », dans Christian Lagarde (dir.), Le discours sur les langues d’Espagne (1978-2008), Perpignan, Presses Universitaires de Perpignan, coll. « Études », (lire en ligne), p. 115-133
- Frank Martin, « Le « sécessionnisme linguistique valencien » : un « modèle » de transgressions et de débordements », Cahiers du CELEC, Université Jean-Monnet-Saint-Étienne, no 13, (ISSN 2801-2305, lire en ligne) — disponible sous licence CC BY 4.0
- (ca) Josep Miralles Climent, Els anys que vam viure perillosament: cròniques de lluites i repressió al nord valencià (1938-1981), Publicacions de la Universitat Jaume I, (ISBN 978-84-18951-01-5, lire en ligne)
- (es) Xosé Manoel Núñez Seixas, « Evolución sociopolítica », dans Xosé M. Núñez Seixas (ed.), España en democracia, 1975-2011, Barcelone-Madrid, (ISBN 978-84-17067-29-8), p. 1-378
- (ca) Vicent Palacios, Quan ho teníem tot per fer, Institució Alfons el Magnànim, (ISBN 978-84-7822-915-4)
- (es) Ricard Pérez Casado, Viaje de ida: Memorias políticas. 1977-2007, Valence, Universitat de València, (ISBN 978-84-370-9341-3)
- (es) José Antonio Piqueras et Javier Paniagua, Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005, Valence, Institució Alfons el Magnànim/Fundación Instituto de Historia Social, , 586 p. (ISBN 978-84-95484-80-2)
- (es) Borja Ribera Casado, La violencia política en la transición valenciana (thèse de doctorat en histoire contemporaine), Valence, , 519 p. (lire en ligne)
- (es) Borja Ribera Casado, « Conflicto identitario y violencia política en el País Valenciano: Los años del proceso autonómico (1977-1982) », dans Damián A. González, Manuel Ortiz Heras, Juan Sisinio Pérez Garzón (dir.), La Historia, lost in translation?: Actas del XIII Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea, Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha, (ISBN 978-84-9044-265-4, lire en ligne)
- (es) Borja Ribera, Una historia de violencia : La transición valenciana, Valence, Tirant Humanidades, , 576 p. (ISBN 978-84-19471-58-1)
- (ca) Josep Vicent Rodríguez et Rosa Solbes López, Trets: imatges de la Transició valenciana, Institució Alfons el Magnànim, Cente Valencià d'Estudis e Investigació, (ISBN 978-84-7822-920-8)
- (es) Vega Rodríguez-Flores Parra, « Por un País Valenciano libre, autónomo y socialista. El PSOE y la identidad valenciana (1974-1978) », Pasado y Memoria Revista de Historia Contemporánea, , p. 103-125 (DOI 10.14198/PASADO2018.17.04, lire en ligne)
- (es) Juan Luis Sancho Lluna, Los orígenes históricos del anticatalanismo de la transición valenciana (1976-1982) - Tradición, resistencia y reacción (thèse d’histoire moderne et contemporaine), Valence, Universitat de València, (lire en ligne)
- (es) Juan Luis Sancho Lluna, Anticatalanismo y transición política: Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982), Publicacions de la Universitat de València, , 272 p. (ISBN 978-8491346920)
- (ca) José Miguel Santacreu Soler et Mariano García Andreu, La transició democràtica al País valencià, Simat de la Valldigna, La Xara edicions, coll. « Universitària 2 », , 1re éd., 158 p. (ISBN 84-95213-26-5)
- (ca) Carles Xavier Senso i Vila, Valencia Semanal (1977-1980) : D‘altaveu valencianista contra el postfranquisme a centre de les pugnes internes del PSPV-PSOE (thèse de doctorat en histoire contemporaine), Valence, Universitat de València, , 671 p. (lire en ligne)
- (ca) Carles X. Senso Vila, De la il·lusió al desencís: La Transició valenciana a través de Valencia Semanal, Universitat de València, (ISBN 978-84-9134-086-7)
- (es) Jesús Sanz, La cara secreta de la política valenciana : De la predemocracia al Estatuto de Benicàssim, Valence, Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, , 293 p. (ISBN 9-788478-227617)
- (ca) Ricard C. Torres, Temps de por al País Valencià (1938-1975): estudis sobre la repressió franquista, Universitat Jaume I, (ISBN 978-84-8021-866-5, lire en ligne)
- (ca) Vicent Ventura, Política per a un país, Valence, Tres i Quatre, coll. « La Unitat » (no 34), , 126 p. (ISBN 848521480[à vérifier : ISBN invalide])
- (ca) Francesc Viadel, No mos fareu catalans : Història inacabada del blaverisme, Valence, Universitat de València, , 2e éd., 455 p. (ISBN 978-84-370-7414-6)
- (ca) Rafael Xambó, Comunicació, política i societat : El cas valencià, Valence, Eliseu Climent, , 1re éd., 180 p. (ISBN 84-7502-641-9)
- (ca) Xabier Zabaltza, « Vies paral·leles? Anticatalanisme valencià i antibasquisme navarrès durant la Transició », Dictatorships & Democracies (D&D), no 5, , p. 53–80 (ISSN 2564-8829, DOI 10.7238/dd.v0i5.3134, lire en ligne, consulté le ) — disponible sous licence CC BY 4.0
Audiovisuel[modifier | modifier le code]
- (ca) Del roig al blau. la transició valenciana, de Llorenç Soler, de Miquel Francés, Universitat de València, 2004, DVC-PRO [présentation en ligne]
Liens externes[modifier | modifier le code]
{{portail|politique en Espagne|Pays valencien|années 1970|années 1980|nationalisme}}
- (es) Francesc Burguera, « La irresponsabilidad de Casp y Adlert », El País, (ISSN 1134-6582, lire en ligne, consulté le )
- (es) Lucas Marco, « La tentación ultra de la UCD en la Transición: un 'padre de la Constitución' tenía en su archivo copia notarial de la creación del colectivo anticatalanista más activo », sur elDiario.es, (consulté le )
- (es) « 40 años del sueño de la autonomía valenciana », sur La Vanguardia, (consulté le )
- (es) Paco Cerdà, « Valencialeaks », sur Levante-EMV, (consulté le )